Mercè Rodoreda

Biografia



Mercè Rodoreda i Gurgui va néixer a Barcelona a l’any 1909. El seu avi, com bon català, li va inculcar l’amor per les flors i per Catalunya. La seva formació va ser autodidàctica. Amb vint anys es va casar amb el seu tiet Joan Gurgui i Guàrdia i va tenir un fill. Va col-laborar en moltes publicacions l’any 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma. Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, però a finals dels anys 70 va tornar a Catalunya per quedar-se definitivament. A l’any 1981 li van concedir el premi d’honor de les lletres catalanes i al 1983 va morir a Girona.

La seva obra en gran part va ser narrativa, es pot dividiren tres etapes: obres de joventut, obres de maduresa i obres de vellesa.


"La plaça del diamant"

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: un era l'Antoni i l'altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners i no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.
Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.
Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder anar a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa..


Natàlia / Colometa




Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa aquí el seu especial homenatge.La novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Igual que les altres dones, la Colometa veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.



Comentari del llibre 

Aquest llibre expressa molt be tot el tema de la guerra cívil espanyola i com la gent la van patir i viure, com per exmple: marits que moren a la guerra, la gent s'amaga al metro per refugiar-se de les bombes,etc.
També es pot veure que la Natalia és basicament el contrari que Mercè Rodoreda, perquè Mercè Rodoreda va abandonar el seuu fill i marit, i quan es va tornar a trobar amb el seu fill, li tenia molt poca estimació, el contrari que la Colometa, que sestima al seu marit encara que no és feliç i també als seus fills.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada