Context històric
El segle XV és el segle d’Or de la literatura catalana. El centre cultural és València, la majoria dels autors pertanyen a la noblesa o la burguesía.
L’influencia del Reneixement
provoca canvis en les idees i en l’actitud moral.
València esdevindrà la nova
capital cultural per causes econòmiques, socials , religioses, i estratègiques.
Sorgirà una nova generació de
poetes que aniran introduint canvis a la poesia trobadoresca, fent-la així més
propera a l’Humanisme.
En prosa destacarà la Escola Valenciana
Estil
La poesia d’Ausias Marché s, d’una banda, culta :
- Perque hereta dels trobadors “l’expressió formal” de l’amor: “señal”
- Per l’estil ric, elegant i
exacte, lliure de tota servitud liguística provençal.
D’altra banda desimbolta, sobretot per l’utilització del lèxic
i la sintaxi popular. Els elements que contribueixen a donar aquesta sensació són:
- Presencia constatnt d’objectes quotidians.
- L’acció se situa en el món medieval i/o feudal.
- Els personatgs són del món medieval i/o feudal.
- Sovint el poema és un desenvolupament d’una comparació inicial entre el poeta d’una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc.
una de les seves obres més conegudes és " Veles e vents " pel fet que es poden veure reflectits els tres temes que Ausiàs March sempre tocava : La mort, l'amor i la religió.
Aqui us deixo la letra d'aquest poema i un vídeo en el que el cantant Raimon canta el poema d'Ausiàs March:
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada